Ayuntamiento de Higueras

Història

Hem de distingir dos parts fonamentals en la Història d'esta població:
Des dels començaments de la Història, fins a la conquista del Regne de València per Jaume I

I a partir de la mateixa, Fins als nostres dies.

Des del principi, fins a la conquista del Regne de València per Jaume I

Per a trobar els primers habitants de la població d'higueras, ens haurem de remuntar a èpoques remotes.Es coneixen assentaments IBERS prop del Municipi d'HIGUERAS, la qual cosa ens dóna mostres, que des dels temps Prehistòrics, la zona, ha estat poblada.

Hi ha referències escrites en els temps de la dominació Romana, que parlen d'unes tribus, en concret els EDETANS. Que bé pogueren estar assentats en esta zona.

Després de la dominació Romana, la població, canvi la seua ubicació original, assentant-se, on hui podem trobar-la. Restes d'estos assentaments, els trobem entre les pedres dels ponts i disseminats per unes quantes parts.

L'època Àrab, va ser sense cap dubte, la més florent per a la població. Es descriu en esta època a la població d'HIGUERAS, com a TORRE LA FIGUERA.

Després de la conquista del regne de València per Jaume I, la població passa a mans del rei moro Zeit-Abu-Zeit.

El 22 d'abril de 1236, convertit Abu-Zeit al cristianisme i sent batejat amb el nom de Vicente, va fer la coneguda donació de "castres, viles i alqueries que jo al present posseïsc i puga posseir, que de dret deuen pertànyer a la seu segobricense", al Bisbe de Segorbe D. Guillermo Eximeno o Gimeno.

El paper que juga la població d'Higueras en la rebel·lió dels Mudèjars de la Serra Espadà, en suport d'al-azrag en 1248, és determinant per a la sublevació. Tenint en compte la proximitat d'esta població amb els nuclis de poder àrab, de la Serra, i com es trobava d'allunyat de les rutes tradicionals de pas entre la Corona d'Aragó i València, el seu paper en la rebel·lió de la Serra Espadà és el de donar suport a les tropes rebels. Per esta raó, després de l'expulsió dels Moriscos, Higueras queda relegada del repartiment i distribució de terres i béns. En 1368 el bisbe de Segorbe Juan de Barcelona, permute Higueras per Navaixes a María Sánchez de Lumberri amb el que Higueras pas a ser feu del Bisbat. Amb el domini de l'església en l'Edat Mitjana, Higueras, passa a ser zona Papal, depenent del Bisbe de Segorbe, totes les seues ÀNIMES i terres.

De l'edat mitjana fins als nostres dies

A pesar de pertànyer al Bisbe de Segorbe, Higueras manté la seua tradició morisca fins ben entrat el segle XV, després de l'expulsió dels moriscos en 1609. Higueras passa a pertànyer a la baronia d'Ayódar, junt amb les poblacions de , Villamalur, Fonts d'Ayódar, i Torralba del Pinar

En el segle XV, els seus habitants eren vassalls, del Duc de Vilafermosa, el qual alce un palau en esta població. La conversió de les ànimes està a càrrec dels dominics. D'esta època, data l'església en honor a la Puríssima.

En 1611 a continuació de l'expulsió dels moriscos, el baró de la baronia d'Ayódar que va ser El senyor Miguel Jofre, va atorgar Carta de Poblament als nous pobladors

Després de la desamortització de Mendizabal, i davall les pressions d'altres senyorius, Higueras, perd gran part dels seus terrenys, quedant a l'acabe municipal, pràcticament igual a què hui coneixem. Ben entrat el segle XIX, es produïxen diversos altercats entre la població d'Higueras i la fronterissa Pavías, esta última, afrontava fins al limite del nucli urbà, i davant d'estes disputes, els Senyors d'ambdós poblacions van decidir canviar els limites, tal com hui els trobem.

La població d'Higueras, com totes les de la Serra Espadà, ha anat minvant la seua població al llarg del present segle, hem de tindre en compte que a mitjan segle XIX, esta preciosa població, comptava amb 350 ànimes, tal com s'establien en aquell temps les poblacions, açò significa, que comptava amb més de 700 habitants, després de la primera revolució industrial a principis del present segle, la seua població es va veure minvada en quasi la mitat dels seus pobladors, l'any 37, la població ja no sobrepassava els 250, amb l'expansió de la indústria en la dècada dels 50-60, la població es veu de nou minvada quedant no més de 75 habitants, despoblada i amb les seues gents dedicades en altres zones, arriba el fatídic incendi del 72. I la població desapareix fins i tot els 33 habitants de l'any 1995. Hui per sort, la població ha augmentat un poc, i la inèrcia que pareixia abocada a la desaparició, s'ha invertit, en el cens de 1999, ja apareixen 50 habitants.

Imatges: 
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal