Ayuntamiento de Higueras

Geologia

La Serra d'Espadán constitueix una alineació muntanyenca triásica amb alternança àcid-base en els materials geològics i en els sòls; posseeix un gran interès tectònic i un modelatge geomorfològic caracteritzat per abruptes crestes i llomes més suaus i arredonides, passant en pocs quilòmetres des del nivell del mar fins als 1.106 m del pic de la Rápita

Existeix un marcat predomini del Triàsic inferior i mitjà, no obstant açò, donada la seua gran complexitat, també abunden els materials juràsics i, a través dels plecs i falles que la conformen afloren els materials paleozoics en termes municipals com Higueras, Pavías, Villamalur i Torralba.

Els tres elements del terrè triàsic (areniscas, calcàries i margues), que dominen en el Parc Natural de la Serra d'Espadán, imprimeixen un caràcter particular tant en l'orografia com la hidrografia de la regió que ocupa.

Les areniscas, entre les quals destaquen les del Buntsandstein, compostes per grans angulosos de sílice, apareixen en capes superposades, permeables i d'espessor variable, disposades en posició obliqua, donant lloc a muntanyes de gran elevació, anguloses i amb agudes crestes, la inclinació de les quals ocasiona profunds barrancs o torrenteres, on les aigües que no rellisquen, filtren donant lloc a nombroses fonts. Solen contenir minerals com a coure, cobalt, cinabri

Les margues es presenten en forma de talús en les faldilles de les muntanyes de rodeno o en forma de pujols arredonits i solcades d'estrets barrancs; solen cridar l'atenció la lluentor i el color (vermellós, groguenc o morat) dels seus cristalls de guix, al que deuen la seua denominació de margues irisades.

Totes aquestes característiques confereixen a la Serra d'Espadán un excepcional valor paisatgístic derivat de la natural policromia de les formacions geològiques destacant el color rosat-vermellós dels paisatges silicis que formen la serra, enfront del blanquinos dels calcaris que circumden el Parc Natural.

La serra està formada per un immens anticlinal, en el qual, la disposició dels materials que ho conformen queda modificada per nombrosos plecs, falles, encavalcaments simples i inversos, conferint-li gran rellevància tectònica.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal